casa, en el moment en el qual Rodoreda es va inspirar per a escriure la seva obra, era molt diferent de com la veiem actualment.

Aquesta era el centre d’una gran propietat composta per un parc i un bosc, els quals arribaven des d’on passa la Ronda General Mitre fins a l’actual Plaça Molina. A més, aquesta propietat s’estenia entre la riera de Sant Gervasi, el Turó de Monterols i l’actual carrer de Balmes.

Aquesta casa, la qual estava sota la propietat de la família Brusi, la va comprar un matrimoni format pel president de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, Lluís Sagnier i Nadal, i Clementina Villavecchia i Busquets amb la intenció de passar els estius allà. Només pel càrrec que tenia el marit, ens adonem que era una família amb prestigi i bastant adinerada.

L’any 1894, quan ja havien comprat la casa, els Sagnier Villavecchia li demanen al seu fill Enric, el qual era un jove arquitecte, que reformi la casa per tal de poder convertir-la en una residència. El 1900, pocs anys després d’aquesta primera reforma, l’Enric s’encarrega de fer-li una segona reforma a la casa, convertint-la en la casa que coneixem avui dia. Totes aquestes reformes que li fa a la casa, com ara,  les finestres, la galeria i els acabats de les torratxes, són elements que després apareixen a la torre de la Teresa, la protagonista de la novel·la Mirall trencat.

El parc que envoltava la casa Sagnier era tan gran que, fins i tot, era visible des del Casal Gurguí. Rodoreda recorda com aquest parc estava compost per arbres centenaris i com aquests estaven plens de rossinyols voletejant entre les branques. També, dins d’aquest hi havia molts jardins amb flors diferents que cridaven l’atenció de l’autora. No obstant això, actualment, només queden algunes restes d'aquest parc, com per exemple, algunes palmeres centenàries o diferents jardins protegits pels veïns de la zona.

Per acabar la ruta, anirem al pis que va comprar Mercè Rodoreda al carrer Balmes 343 després de l’exili. Allà va ser on va viure durant gran part de la seva vida, alternant l’estança amb els pisos que tenia a París i Ginebra.