drogueria a comprar salfumant per matar els seus fills. Ella es troba en una situació de pobresa i, per tant, li menteix a l’adroguer dient-li que s’ha deixat el moneder a casa. L’Antoni li contesta que no es preocupi que ja li pagarà un altre dia i li pregunta si continua treballant a la casa aquella i ella li respon que no.

La Natàlia surt de la drogueria i, just en aquell moment, l’Antoni s’adona que ella no es troba en una bona situació econòmicament i surt de la botiga per buscar-la. Ell li ofereix treballar a la seva casa netejant i ella accepta, encara que al principi no s’ho acaba de creure.

Per a la Natàlia, que l’Antoni li oferís feina va ser un miracle, ja que si no arriba a ser per ell, ella estaria a punt de matar els seus fills i matar-se a ella mateixa.

Ella comença a treballar allà l’endemà i, a mesura que passa el temps, arriba un moment en què l’Antoni li demana matrimoni a la Natàlia. Principalment, li demana que es casi amb ell perquè vol que algú li faci companyia ja que no pot tenir fills a causa de la guerra, encara que, a mesura que la novel·la avança, es pot veure com l’Antoni a poc a poc es va enamorant d’ella.

El matrimoni que es veu entre la Natàlia i l’Antoni és completament diferent del matrimoni que tenia ella amb el Quimet. El Quimet era un home masclista, prepotent, maltractador i que feia que la Natàlia no fos feliç. Ella arriba a tal punt de tristesa, que, fins i tot, acaba perdent la seva identitat.

No obstant això, la Natàlia torna a trobar la seva identitat quan està amb l’Antoni, que justament és l’escena que hem explicat abans, on la Natàlia, a l’últim capítol, va a la plaça del Diamant i deixar anar un crit alliberador. Per tant, el matrimoni entre aquests dos és sa, respectuós i feliç. Es pot veure com s’estimen l’un a l’altre i, a més, com l’Antoni sí que la tracta bé.

A més, la vida de la Natàlia millora en tots els aspectes quan està amb l’Antoni ja que gràcies a la feina, es poden permetre comprar aliments de bona qualitat, arreglar la casa, que els nens tinguin una bona educació, etc. S’arriba a un punt de millora en el qual la Natàlia i els seus fills quasi no pensen en el Quimet.

Quan passen uns anys i els nens ja són més grans, l’admiració del Toni és tan gran per l’Antoni que quan ell li pregunta a què es vol dedicar quan ell sigui adult, ell li respon que també vol ser adroguer.

Ara passarem a la penúltima parada de la ruta, el cafè Monumental. Allà és on va tenir lloc el dinar després del casament de la Natàlia i el Quimet.