Natalia: És la protagonista i la narradora de la història, la qual és una noia jove que coneix al seu futur marit en una festa major, en Quimet. No hi ha moltes descripcions d’ella durant tota la novel·la, encara que a partir de les seves accions es pot veure com és ella interiorment. Des del principi és una noia bastant insegura, ja que en la primera pàgina de l’obra podem veure que és una noia que li costa molt dir no a les persones. Es preocupa més de satisfer a les altres persones que a ella mateixa. A més, és bastant innocent perquè, al capítol tres, Natàlia explica com la seva mare mai li havia parlat sobre els homes, només veia com els seus pares discutien cada setmana.

També, és submisa, ja que moltes vegades fa el que el seu marit li demana, fins al punt que arriba anul·lar-se com a persona i perdre la seva identitat. A més, és molt bona escoltant-lo perquè en la seva primera cita, al capítol dos, explica com en Quimet es passa tot el temps parlant mentre que ella es limita a escoltar-lo atentament.

Malgrat les seves inseguretats, es pot veure que té una gran força interior i una de les raons és per la situació familiar que li va tocar viure, ja que la seva mare es va morir i el seu pare es va casar amb una altra dona sense importar-li la seva filla. És una dona que lluita diàriament per continuar endavant, mentre que la situació social que es viu durant aquella època no l’ajuda molt.

Quimet: És el primer marit de Natàlia i amb el qual té dos fills durant l’obra. És un personatge possessiu, ja que al primer capítol, quan la Natàlia va córrer i ell la va seguir i li va dir que no podia córrer ella sola pel carrer perquè si no se la robarien. És molt xerraire, perquè durant el capítol dos, quan té la cita amb la Natàlia, ell sempre parla i la Natàlia no diu res.

També, no es porta molt bé amb la Natàlia perquè quan ella comença a parlar sobre coses que ella considera importants, ell no l’escolta o no li dona importància. És bastant gelós perquè, per exemple, en el capítol quatre, discuteix amb la Natàlia perquè segons ell, l’havia vista parlant amb en Pere, quan era mentida. Inclús, la va obligar a no veure’l mai més.

Antoni: És el segon marit de la Natàlia, amb el qual es casa després de la mort del Quimet a la Guerra Civil. Salva a la Natàlia de matar als seus fills i del suïcidi, oferint-li un lloc on treballar i, més tard, entaulen una relació basada en l'amor i el respecte. Encara que des d’un principi l’Antoni li diu a la Natàlia que es casi amb ell perquè així pugui tenir algú que li fes companyia, en el fons de veritat es pot veure com li agrada Natàlia com a persona.

És tot el contrari que en Quimet, és bo, respectuós, i, sobretot, es preocupa per la Natàlia i pel seu benestar. A més, fa que la Natàlia pugui trobar una altra vegada la seva identitat que havia perdut en la seva anterior relació.