La novel·la psicològica és el gènere de novel·la en el qual la història, la trama i el desenvolupament de la novel·la ocupen un segon pla i se li dona més importància als personatges. A aquests se’ls descriu molt encertadament des del punt de vista psicològic perquè així el lector es pugui sentir identificat amb el personatge i empatitzar amb ell.

En aquest tipus de novel·la és molt típic l’ús del monòleg interior, per tant, normalment està narrada en primera persona, i dels símbols i les imatges per expressar els pensaments dels personatges. També s’utilitza el subjectivisme narratiu que sovint es basa en associació d’idees i sensacions.

Mercè Rodoreda ha fet servir nombroses vegades la novel·la psicològica. Molts dels temes que es tracten són els següents:

• La reflexió sobre temes com el pas del temps, la vellesa o la mort.
• La maduració des d’un punt de vista psicològic.
• La pèrdua de la infantesa i la seva mitificació.
• La dignificació de la figura de la dona socialment.
• Les dificultats en les relacions humanes.
• Visió negativa de l’home, principalment per l’egoisme i per l’ús del sexe com a forma de poder sobre la dona.

Les protagonistes femenines de Rodoreda estan caracteritzades per la recerca de la llibertat i de la seva identitat perquè la dona, la qual sempre ha estat oprimida per la societat, s’enfronta a l’home masclista. Moltes d’aquestes dones estan condicionades per elements de l’exterior, com ara, la seva introversió social, ja que tenen escassa comunicació amb l’exterior. També, per la maternitat a causa dels canvis psicosomàtics que pateixen les mares. Tot això provoca el desig que les protagonistes trobin la seva llibertat i un espai propi.

La majoria de les protagonistes de Rodoreda tenen la seva llar com un refugi que les aïlla de les coses dolentes de l’exterior, fins que arriba un punt que quan abandonen el seu “refugi” se senten abandonades i amb un malestar a l’interior. En moltes obres la casa i el jardí es converteixen en símbols que representen una mare que les vol protegir de les coses dolentes del món exterior, com per exemple, el món adult.

A Aloma, la qual representa la joventut, es descriu el pas d’una adolescent a l’edat adulta a través d’una relació íntima amb un home madur, el qual és parent seu.

Després, a La plaça del diamant, la qual representa la maduresa, es narra la vida i el desenvolupament psicològic que té la protagonista Natàlia paral·lelament amb els esdeveniments històrics que ocorren: la República, la Guerra Civil Espanyola i la postguerra.