com la seva mare pensava que estava molt lluny i perdia molt de temps acompanyant-la, va decidir canviar-la al col·legi Nostra Senyora de Lurdes perquè estava més a prop.

El fet que Rodoreda tingués una infantesa solitària, va ser perquè com no va estar molt de temps a l'escola, no va tenir suficients amics amb els quals passar l'estona i divertir-se. Per tant, ara també podem entendre perquè Rodoreda es passava gairebé tot el temps amb el seu avi, ja que era l'única persona que considerava el seu amic de veritat.

L’autora recorda que l’escola la dirigien dues germanes, les quals eren filles d’un militar, una es deia Dolores, la qual li ensenyava geografia i francès; i l’altra es deia Teresa, que portava la resta de classes.

També, ens explica que la seva classe estava situada al primer pis de l’edifici i aquesta estava plena de finestres. D’entre tots els racons de l’escola, el que més li agradava era una galeria coberta, situada al costat de la seva classe. Ella explica com gaudia molt observant les torres i els jardins d’aquesta galeria.

Com podem observar, no és cap sorpresa que el racó preferit de l'autora a l'escola sigui la galeria que li permet veure els jardins. Rodoreda ha crescut envoltada de jardins durant tota la seva infància, primer a la seva casa i ara en el col·legi, per tant, té sentit que en les seves obres els jardins siguin un símbol que representi la infantesa.

La següent localització de la ruta és la botiga de la senyora Matilde, la qual està situada al carrer Saragossa. Aquesta botiga és una verduleria i allà esdevé una de les escenes més importants per a la vida de l’autora.