A continuació, anirem a la botiga de la Sra. Matilde, la qual està situada al carrer Saragossa, entre Pàdua i Septimània. Aquesta no era una botiga que Rodoreda visités molt, no obstant això, és recordada per ella a la perfecció ja que allà esdevé una escena que marca la fi de la seva infantesa, la malaltia que va patir el seu avi.

L’autora recorda com un any després de la seva comunió el seu avi es va posar malalt. Llavors la seva mare li va donar una ampolla i li va demanar que anés a la botiga de la Sra. Matilde a comprar remei per als malalts. La Sra. Matilde era una dona baixeta, grossa i vella, que sempre vestia de negre i portava un davantal bastant ample. Aquesta tenia una verduleria que sempre estava desordenada.

La Sra. Matilde tenia un marit anomenat Pere Font, el qual era un home bastant simpàtic. Era qui s'encarregava de proveir fruites i verdures a la verduleria de la Sra. Matilde. Aquests dos van tenir una filla anomenada Francisqueta que estava malalta i va morir durant la guerra, ja que no tenien suficients medicaments per poder curar-la.

Rodoreda explica com, cada vegada que entrava a la botiga es trobava un munt de caixes les unes sobre les altres. No hi havia quasi espai i cada vegada que anava a comprar, si volia agafar tomàquets, havia de moure les caixes de les patates per poder agafar-los, o si volia bledes, havia de canviar de lloc la caixa de les cols. També, el terra de la botiga estava mullat i ple de fulles arrencades de diferents verdures. Malgrat tot el desordre que hi havia, a Rodoreda li agradava molt la botiga.

Aquell dia, quan va entrar a la botiga, estava plena de gent. L'espera l’estava posant nerviosa ja que mentre estava en la cua pensava en el seu avi, en com de malalt que estava i en la necessitat que tenia que la senyora Matilde li donés algun medicament per a poder curar-lo.

Quan va arribar el seu torn li va dir, alterada, que el seu avi estava malalt, llavors, la Sra. Matilde, ràpidament, va cridar a la seva filla Francisqueta i li va demanar que li portés alguna cosa per a poder donar-li. Totes dues van agafar una garrafa i van omplir l’ampolla que portava la Rodoreda d’un líquid format per herbes. Va córrer fins a la seva casa i va poder donar-li a l’avi el líquid que necessitava.

Ara anirem a la casa d’en Joan Gurguí, situada al carrer Saragossa número 16. Allà va ser on Rodoreda va viure durant el seu matrimoni i abans d’anar-se’n a l’exili.