carrer. La Natàlia, el Quimet i els seus amics, Cintet i Mateu, van anar al pis per intentar reformar-lo i poder fer d’aquest pis abandonat, un lloc còmode on poder viure.

Encara que se suposava que els quatre havien d’arreglar el pis, el Quimet va aconseguir escaquejar-se i, per tant, va deixar els altres tres fent tota la feina, com ara, arreglar la cuina, pintar les parets, entre altres activitats. És bastant irrespectuós per la seva part, ja que se suposa que si ell viurà en aquell pis, hauria de ser ell qui l’hauria d’arreglar, però, en canvi, els seus amics i la Natàlia acaben fent el treball.

A partir d’aquest comportament, podem observar que és una persona bastant egoista, ja que quan se’n va de la casa en cap moment pensa en tornar per ajudar-los. Fins i tot, quan al final torna, en comptes de reconèixer que ell no volia treballar, els diu una excusa perquè el deixin en pau.

El pis tenia un terrat i en aquest és on es construeix el famós colomar esmentat anteriorment. Tot comença quan van veure un colom amb l’ala ferida i la Natàlia va voler curar-lo. Llavors, el Quimet va pensar que seria una bona idea cuidar coloms. Aleshores, una tarda tots plegats, van construir el colomar per poder criar aquestes aus.

Com ja hem comentat en altres ocasions, els coloms són els símbols més representatius de l’obra, ja que els canvis que es produeixen, van molt en paral·lel amb l’evolució d’aquests coloms.

Els coloms quan estan tancats en aquest colomar se senten tristos i volen sortir d’allà. Això es relaciona bastant amb la vida de la Natàlia, ja que quan ella està amb el Quimet se sent atrapada i vol buscar alguna manera de sortir i buscar la llibertat, però, li és impossible.

També, els coloms tenen molta relació amb l’angoixa que sent la protagonista durant l’obra ja que, al principi, comencen rescatant un colom ferit i la protagonista encara està bé. No obstant això, a mesura que tenen més coloms, més angoixada se sent la Natàlia en el seu matrimoni i en la seva vida en general.

A més, si som observadors, ens adonem que mentre la Natàlia està casada amb el Quimet, sempre apareixen coloms, encara que, quan el Quimet mor i la Natàlia es queda sola, els coloms desapareixen. És com si d’alguna forma, quan la Natàlia se sent empresonada, els coloms estan allà també, però quan ella és lliure, ella decideix matar-los.

Durant la seva estança en aquest pis, esdevenen algunes de les escenes més importants per a la vida de la protagonista, ja que, neix el seu primer fill, l’Antoni. Posteriorment, ella es torna a quedar embarassada i tenen, en aquest cas, una filla, anomenada Rita. El seu primer fill es pot veure que és molt mogut i bastant juganer, encara que la Natàlia està encantada amb tots dos.

El Quimet no té molt de treball al taller així que la Natàlia decideix posar-se a treballar per ajudar-lo, ja que comencen a patir una mica de fam. Ella acudeix a l’Enriqueta, la qual és una senyora gran que adquireix un rol maternal per a la Natàlia ja que l’aconsella en moltes ocasions. La protagonista li pregunta on pot trobar feina, llavors, ella l’ajuda buscant-li treball com a criada en una casa.

També, en el capítol vint-i-quatre, pateixen la mort de la mare del Quimet, la qual va morir un temps després de que naixés la seva filla Rita. Llavors, el Cintet anima al Quimet que participi en els escamots (organització paramilitar creada pel partit Estat Català) ja que s’aproxima la guerra. La Natàlia rebutja aquesta idea per complet ja que està cansada i vol que l’ajudin a casa. El Quimet decideix ignorar el tema i continuar criant coloms.

La Natàlia es comença a trobar cada vegada més infeliç amb el seu treball i ja no aguanta més el tema dels coloms. Llavors, decideix buscar un remei molestant als coloms que coven perquè aquests deixin de tenir cries i se’n vagin.

Paral·lelament amb el que està succeint amb els coloms, s’inicia la guerra i els recursos per satisfer les necessitats bàsiques són cada vegada més escassos, els negocis tanquen, la gent té fam, etc. Fins i tot, la Natàlia perd la seva feina perquè els senyors de la casa no li poden pagar el sou a causa de la situació en la qual estan, ja que no se sap el que passarà.

El Quimet se’n va a la guerra i cada vegada tot es complica més, encara que aquest torna de tant en tant, arriba el dia en el qual, en comptes de venir ell a casa, arriben uns milicians informant que el Quimet i el Cintet han mort en el front.

Des d’aquell moment, tot empitjora, no tenen menjar, no tenen diners, no tenen res. La Natàlia arriba a un punt de desesperació tan alt que, fins i tot, pensa en diferents maneres de com matar als seus fills i a ella mateixa per tal d’acabar amb aquest sofriment. Llavors, entre tota la misèria, com un àngel caigut del cel, apareix l’Antoni, qui serà el seu futur marit i sobre qui parlarem més endavant amb més profunditat quan arribem al carrer de Berga.

Per acabar, quan el Quimet mor, la Natàlia abandona aquell pis i no torna fins a l’últim capítol amb la intenció de deixar enrere la seva joventut. Com ja hem comentat anteriorment, ella decideix agafar un ganivet i escriure a la porta del pis el nom pel qual el Quimet li solia dir, Colometa. Aquest acte és un acte de superació, ja que feia molt de temps que ignorava aquest passat que tant la perseguia i, al final, arriba un moment en què reuneix el valor suficient per a enfrontar aquest problema i deixar tots els mals records enrere.

Ara anirem a la tercera localització de la ruta, el carrer Gran de Gràcia, que és el carrer en el qual la Natàlia passejava i observava els aparadors de les botigues.