Simbolisme
Un altre tret característic de les obres de Rodoreda és el simbolisme, ja que fa un ús constant d’ell per expressar els pensaments interiors dels seus personatges. Amb aquests símbols l’autora és capaç d’aconseguir que els lectors es transformin en confidents involuntaris i que puguin viure els sentiments dels personatges amb només una paraula, imatge o símbol.
Els seus símbols més significatius són les flors i el jardí com símbol d’infantesa i felicitat, la lluna com símbol de naixement i mort, l’aigua simbolitza l’element purificador i regenerador, encara que després evoluciona fins a representar la mort. Per últim, el colom com símbol de vida reclosa, ja que representa que la protagonista se sent engabiada com aquestes aus, i desig de llibertat.
Aquests són els seus símbols que apareixen més freqüentment en les seves obres encara que també utilitza altres, com ara, la nit, la fusta, la flama, les nines...
Per exemple, a l’obra Aloma tant la casa com el jardí són un símbol que representa la mare que les vol protegir del món exterior mantenint-les allà. També, el jardí, juntament amb la flor, representen la infància.
D’altra banda, l’obra Mirall trencat conté molts símbols que fan referència a la família i al pas del temps. La torre representa un ésser viu, el qual creix i mor igual que les persones. Per tant, la torre és el símbol del temps que passa i de la vida de les persones adultes, mentre que el jardí (igual que a l’obra Aloma) representa la infantesa. El mirall reflecteix la vida dels personatges, encara que també la decadència i l’esplendor d’aquests durant l’inici de la Guerra Civil Espanyola. Per últim, l’aigua és un símbol de mort i les flors representen un personatge o una relació entre dos personatges.
A l’obra La plaça del diamant, el colom és el símbol més rellevant de tota la novel·la, ja que fa referència a la protagonista que s’anomena Colometa. Les flors, juntament amb els jardins i els parcs, representen la infantesa que sempre està present en totes les obres de Rodoreda. Després, l’embut és el símbol que representa l’angoixa de la Colometa, perquè la seva vida és cada vegada més intranquil·la, i el quadre de les llagostes té una simbologia sexual. Per últim, el ganivet és un símbol de venjança i el caragol de mar fa referència a l’estabilitat i l’harmonia.
Després, a l’obra Jardí vora el mar tornen a aparèixer les flors i el jardí com un símbol d’infantesa. També, com ja hem vist a l’obra Mirall trencat, l’aigua és un símbol de mort, ja que, en aquesta obra, com el protagonista no pot recuperar la seva felicitat, decideix suïcidar-se al mar. A continuació, apareix el símbol de la pintura, la qual era una de les principals aficions que tenia Rodoreda. Finalment, l’ocell representa l’amor d’un adult clavat en la infantesa i l’eucaliptus representa el temps feliç.
Crea tu propia página web con Webador