La casa era d’en Pere Gurguí, el seu avi patern, i ell va decidir anomenar-la “Casal Gurguí”. Per a Rodoreda, el seu avi va ser una persona molt important, ja que va ser qui li va inculcar la passió per la literatura i per les flors, les quals després apareixeran en moltes de les seves obres, com per exemple, a la novel·la La plaça del Diamant.

Mercè Rodoreda va néixer el 10 d’octubre de 1908 a Barcelona i va residir en aquesta casa fins als vint anys. En els records que té l’autora de la seva estada allà, ella li dona gran rellevància al jardí perquè el considera un espai ple de felicitat, poesia i somni.

Aquesta és una de les altres raons per les quals els jardins són uns símbols tan presents en les novel·les de l’autora, ja que ella els veu com un lloc alegre i tranquil. A més, en les seves obres, les flors i els jardins són símbols que representen la infantesa precisament per això, perquè li recorden a quan ella era petita.

El seu avi va morir quan ella només tenia dotze anys i aquest esdeveniment la va marcar molt personalment, ja que el seu avi era una persona a qui estimava molt. En el moment en el qual Rodoreda abandona aquesta casa l’any 1928, quan es casa amb el seu oncle, Joan Gurguí, a l’església dels Josepets, ella comença a sentir certa enyorança per la casa i el jardí.

Abandonar aquella casa va suposar per a ella la mort de la seva infantesa, ja que portava vivint allà tota la seva vida i fer aquest pas de casar-se i, per tant, endinsar-se a l’etapa adulta, suposava deixar enrere tots els records que havia creat allà.

Aquesta és la raó principal per la qual en vàries de les seves obres, com Jardí vora el mar o Mirall trencat, la casa i el jardí passen de tenir un paper secundari a formar part de la trama principal. Moltes vegades, per a les protagonistes, aquests dos elements són tan rellevants per a les seves vides fins al punt que són considerats com a refugis per elles. Per això, la seva pèrdua equival a perdre una part de la seva identitat.

La casa tenia un jardí a la part davantera i un altre a la part posterior, tots dos plens de flors. Actualment, és impossible veure-la amb els nostres propis ulls, ja que, a causa del seu mal estat, va ser destruïda l’any 1964. Va ser tal la importància d’aquesta casa que a l’espai on estava situada, que en l’actualitat és un aparcament, trobem una placa commemorant que l’autora va néixer i va viure allà.

A part de tenir un gran valor en l’àmbit personal per a l’autora, aquest lloc també va tenir certa importància literàriament literari ja que va inspirar-se en aquesta casa per escriure algunes de les obres. Per exemple, alguns dels escenaris de la seva primera obra, Aloma, estan situats en una casa al barri de Sant Gervasi.

També, una de les raons per les quals els coloms tenen un paper molt important dins de la novel·la La plaça del Diamant és perquè ella es va inspirar en el colomar que tenia a casa del seu avi. Per últim, a l’obra El carrer de les Camèlies, la protagonista, Cecília, va créixer en una casa amb jardí i que, a més, tenia un colomar.

Ara anirem al col·legi Nostra Senyora de Lurdes, que és on va estudiar Rodoreda durant un curt període de temps quan ella era petita.