Obra

Mercè Rodoreda va ser una escriptora que va emprar tots els gèneres literaris, encara que el gènere pel qual més se la coneix és la narrativa en el qual utilitza un estil narratiu poètic i carregat de simbolisme.

Encara que Mercè Rodoreda va ser més reconeguda per la narrativa, també va incidir en la poesia entre el 1950 i el 1960. També va incidir en el teatre, ja que vàries obres de les seves van ser portades al teatre.

Les seves obres destaquen principalment per l’estil i per la capacitat descriptiva. Normalment, quasi totes les seves novel·les són protagonitzades per dones, aparentment solitàries i introvertides, però amb una gran força interior.

Rodoreda va argumentar que si la majoria dels seus protagonistes eren dones no era perquè es considerés feminista, sinó perquè explicava la vida segons la veien els seus ulls. Per tant, era més fàcil per ella explicar els esdeveniments que ocorrien a les novel·les des d’un punt de vista femení que no pas masculí.

No obstant això, per donar-li diferents punts de vista a les seves obres, les seves protagonistes sempre pertanyen a diferents estaments socials o estan condicionades per diferents circumstàncies, com per exemple, la maternitat.

Les obres de Rodoreda són majoritàriament condicionades per esdeveniments que han ocorregut durant la seva vida. Aquesta és una de les raons per les quals les seves obres se situen en llocs on ella ha viscut, com per exemple, el barri de Gràcia (Barcelona), Romanyà de la Selva o Ginebra. A més, l’autora va destacar per la seva especialitat per descriure a la perfecció la societat catalana del segle XX i els canvis que es produïen.

Durant la seva adolescència se centra en la narració d’Aloma, la qual la protagonitza una adolescent que es contraposa a l’Aloma de Ramón Llull, ja que aquesta és una dona feliç amb la seva família mentre que l’Aloma de Rodoreda és marginada. En aquesta obra la dona té el paper de víctima i l’home és el culpable. A més, apareixen símbols relacionats amb la infància i la innocència.

Durant la seva joventut i maduresa les seves obres mantenen l’estructura del triangle amorós i, moltes vegades, els personatges es troben en situacions extremes, com el suïcidi.

Són novel·les autobiogràfiques, amb un estil col·loquial i narrades en primera persona. Barcelona acostuma a ser l’escenari on es desenvolupen totes les accions dels personatges. D’aquest tipus trobem obres com La plaça del diamant o El carrer de les Camèlies.

En altres casos, la dona protagonista es canvia per una història d’amor tràgica narrada per un personatge observador. Per exemple, Jardí vora el mar.

Finalment, durant la vellesa i la mort, Rodoreda trenca la seva narrativa anterior amb un recull de contes en els quals l’humà és un ésser que s’enfronta a la natura. El resultat d’aquests consisteix en la transformació i la metamorfosi.