La següent localització de la ruta és la casa d’en Joan Gurguí, situada al carrer Saragossa número 16. Uns anys després que en Joan Gurguí, l’oncle de l’autora, tornés d’Amèrica, va fer arreglar una casa amb jardí. Per aquells moments l’avi Pere ja havia mort i el casament entre el Joan i la Mercè ja estava acordat per les seves famílies.

La casa tenia un petit jardí i, encara que era més petita que el Casal Gurguí, aquesta tenia més comoditats ja que disposava d’aigua corrent. L’any 1927, quan encara no estaven casats, ells i els pares de l’autora, Andreu i Montserrat, se’n van anar a viure allà. Com ja hem comentat anteriorment, la parella es va casar l’any 1928, el mateix dia que Rodoreda va complir vint anys.

Van viure allà durant deu anys, encara que aquesta casa mai li va agradar molt a Rodoreda. Durant aquells anys vivint en aquella casa, va néixer el seu fill Jordi, va estudiar, va escriure i va començar a treballar. Ella no se sentia feliç en el seu matrimoni ja que des del primer moment, a ella no li convenç molt la idea de casar-se amb el seu oncle, per tant, intenta evadir els seus problemes submergint-se en el món de la literatura.

Passa el temps i Rodoreda no accepta la seva condició de dona mal casada i infeliç, llavors, sovint s’escapa de la casa i es refugia del seu entorn a l’habitació del terrat del Casal Gurguí, la casa on ella havia crescut molt feliç. Durant tot el temps que passa allà, sobretot el que fa és escriure molt, ja que vol desxifrar qui és i en qui es vol convertir. A més d’intentar trobar la seva identitat, aquests escrits li serviran posteriorment per crear la seva primera obra literària, Aloma.

També, es pot veure molt la relació que hi ha entre Rodoreda i les protagonistes de les seves novel·les, ja que, per exemple, la protagonista de La plaça del Diamant, Natàlia, es troba en un matrimoni que no la satisfà. Amb el seu primer marit, el Quimet, arriba fins a un punt de tristesa que, fins i tot, perd la seva identitat. Podem observar que aquesta situació és bastant semblant a la que pateix l’autora durant el seu matrimoni amb el Joan.

Durant els anys trenta, van ser uns anys molt importants a l’àmbit literari, ja que va escriure bastant obres, encara que, sobretot, van ser uns anys molt importants en l’àmbit personal pel fet que va començar una relació sentimental amb el polític trotskista Andreu Nin. Mentrestant, ella continuava casada amb el Joan, no obstant això, el 16 de juny de 1937, pocs dies després de la desaparició d’Andreu Nin, va esdevenir la ruptura definitiva del seu matrimoni.

No hi ha molta informació de la relació entre Mercè i l’Andreu i una de les raons principals és perquè Rodoreda va destruir totes les proves que hi podia haver. La poca informació que tenim és gràcies a la informació que van donar les amigues de l’autora. Encara que no tenim la informació suficient, el que si sabem és que va ser una relació que no va durar gairebé res perquè al cap de poc temps d’haver-se conegut, l’Andreu va desaparèixer i va ser assassinat.

A principis d’estiu de l’any 1937, en mig de la guerra, Rodoreda va tornar a viure a la casa de la seva infantesa, va tornar al Casal Gurguí. Només va estar allà un parell d’anys, ja que el 21 de gener de 1939, posa en marxa el seu camí cap a l’exili, juntament amb un gran grup d’escriptors catalans.

A continuació, anirem a la penúltima localització de la ruta, la casa Sagnier, la qual estava situada al carrer Brusi. Aquesta estava bastant a prop del Casal Gurguí i li va servir d’inspiració a l’autora per escriure un dels escenaris de la seva novel·la Mirall trencat.