La Natàlia explica com, quan ella estava embarassada del seu primer fill, l’Antoni, i començava tenir problemes amb el somni i els queixals, anaven ella i el seu marit per les nits a passejar fins aquests jardins ja que el metge li havia recomanat que fes exercici.

A més, una altra vegada, torna a aparèixer un símbol que representa la infantesa, els jardins. És bastant curiós com l’autora, en comptes de situar aquest passeig per un carrer normal, el situa en un lloc que representa la infantesa, justament quan la Natàlia està embarassada.

Hem parlat vàries vegades sobre aquesta infantesa perduda per part de la protagonista, i quin millor lloc on passar els seus últims moments abans de convertir-se en una mare i ser adulta, que passejant per un lloc que li recordi la infància que mai va tenir.

En conclusió, La plaça del Diamant és una de les obres que millor representa la situació que van patir les dones durant la guerra. A més, representa la lluita d’una dona que està casada amb un home masclista, oprimida per ell i que, no obstant això, fa el màxim possible per a treure a la seva família cap endavant.

Aquesta obra és la veu de totes les dones que van patir pel mateix que la Natàlia, ja que moltes vegades quan es parla sobre la guerra, s’explica majoritàriament el que van patir els homes. En canvi, pocs llibres expliquen la història de les dones, com es van haver de quedar a casa sense treball i sense quasi recursos per poder viure.

Per últim, us convidem que la llegiu, la compartiu i la recomaneu. És molt important que mai caigui en l’oblit la història de la Natàlia, ja que recordarla, també significa recordar a totes les altres dones que van patir el mateix que ella, però no van tenir els medis suficients per poder explicar les seves experiències. Fomentem el feminisme i evitem que la història de la Natàlia es torni a repetir